ANNAPURNA, PUNT I SEGUIT.

24 d’abril del 2010

Katmandú

Amics i amigues tot té un final, i el final de la nostra expedició malauradament ha arribat, encara que ens hagi costat prendre aquesta decisió més que mai. Els dolors a l’esquena em segueixen molestant tot i prenent la medicació, però el que realment em fa més mal és saber que els companys d’expedició, en Juanito Oiarzabal, en Carlos Pauner i companyia ha sortit cap al cim i que un servidor, es quedarà sense cim aquesta vegada o si més no, sense haver-ho pogut intentar. Per altra banda em tranquil·litza saber que ben aviat podré estar amb els meus i que aquesta expedició haurà finalitzat i amb ella el patiment d’aquests set dies esperant una millora, que finalment no aparegut.

Aquest mateix matí, amb en Lluís hem fet una trucada a l’asseguradora per donar part de l’accident. Les coses inusualment s’han desenvolupat de tal manera que mentre escrivia aquest correu, hem rebut la trucada del corresponsal de Nepal, dient-nos que immediatament seriem evacuats. No ens ho podíem creure, en breu un helicòpter ens venia a recollir per dur-nos a Katmandú. No havíem esmorzat,  no teníem el material preparat..havíem de prendre una decisió tenint un dipòsit de material al Camp 1, el Camp 2 tot muntat i el Camp 3 equipat, si marxàvem perdíem el material si és que no enviàvem algú a recollir-lo, a canvi però, estàvem a quaranta cinc minuts de Katmandú i de l’hospital.

A les 13h i 45min, érem evacuats amb un B3, un helicòpter que fa uns anys va aconseguir de posar un patí dalt del cim de l’Everest. Amb en Lluís ens preguntàvem com una “mega-màquina” com aquesta ens venia a recollir, durant el vol ens ho van aclarir: El temps seguia inestable, com cada dia, el cel estava tapat i amb ell el cim de l’Annapurna. Durant el trajecte i seguint el curs del Miristikola fins la vall del Kaligandaki en direcció a Katmandú, les turbulències eren constants i no les teníem totes, i per això, el perquè d’aquest helicòpter.

Hem arribat a l’aeroport de Katmandú i des d’aquí, directament a l’hospital a on ens han fet una revisió complerta a tots dos. Després de mirar els metges les radiografies, han arribat a la conclusió de que el què tenim són fortes contusions, sense descartar que puguem tenir petites fisures o alguna altra lesió i que això s’hauria de mirar amb ecografies que aquí no les poden fer. És per això que m’envien ràpidament a Barcelona on espero que la facin i així saber l’abast de les lesions. M’agradaria agrair amb la velocitat i serietat en la què em estat evacuats, gràcies a l’assegurança de la Feec.

M’enduc una satisfacció major a la dels altres cims, com els darrers, el Lhotse, l’Everest, el Cho Oyu...sobreviure a una allau de neu, blocs de gel i pedres damunt els 6.500m a l’Annapurna és infinitament més satisfactori que quan he fet cim altres vegades, sóc dels que penso que sempre ens hem de quedar amb la part positiva de les coses. L’Annapurna (mare de l’abundància amb sànscrit) no ens ha donat permís, l’allau ha estat el seu avís o almenys ho em d’entendre així, i com bé diu el meu amic Ramon: “...hi haurà altres Annapurnes que recollir...”, en referència al ram de Nerets del dia de Sant Jordi.

Així doncs us espero la propera temporada, a principis de setembre on intentaré pujar a un altre vuit mil: el Manaslú de 8.163m.

Ara em queda donar les gràcies a tots els espònsors que han fet possible aquesta expedició, esperant m’acompanyin al cim del Manaslú la propera tardor. A la Secretaria General de l’Esport, Vèrtic, Infinit Emotions, ISM, Temps d’Aventura de TV3 i la col·laboració del Club Excursionista de Gràcia i el Grup Excursionista Gelade de l’Avenç d’Esplugues. També a animar a tots aquells i aquelles que s’hi vulguin sumar com a espònsors i col·laboradors. Per últim voldria agrair tot el vostre suport incondicional, tant el de la família com el dels amics i amigues i coneguts d’arreu de del d’Argentina, Madrid, Segovia, Bilbao, Córdoba, Màlaga, Mallorca, Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona...i sobretot el de tota la gent que hi ha darrera del projecte Catalunya 14x8000.

Una abraçada per a tots,

Xavi Arias