MANASLÚ 2010

Després d’un any amb un bon grapat d’expedicions i ascensions: Aconcagua 6.962m, Annapurna 6.962m, Montblanc 4.807m, Elbrus 5.642m, Nun 7.135m, Toubkal 4.164m...unes per feina i d’altres per oci pur, unes amb èxit i altres no tant, ha arribat l’hora de tornar a les muntanyes més altes de la terra. De fet, aquesta primavera ja vaig intentar pujar a l’Annapurna, però una allau va fer que hagués de tornar sense cim i amb un parell de costelles trencades, malauradament dies més tard un dels companys de l’expedició, en Tolo perdia la vida entre els 7.000 i els 8.000 metres, a vegades les coses no surten com un vol, i ens hem de resignar a la dura i crua realitat.

Ara, uns mesos després i amb alguna molèstia que altra a les costelles, ja hi tornem a ser. Em trobo al Nepal per tornar a intentar enfilar-me a una de les catorze muntanyes més altes de la terra, el Manaslú de 8.163m. Una expedició en la que comparteixo el Camp Base amb en Carlos Pauner, Javier Perez i amb l’Unai Llantada, per ell és la seva primera aventura en les muntanyes de més de 8.000m, però amb experiència acumulada en muntanyes com l’Island Peak, l’ Aconcagua, l’ Amadablam...

Tot gràcies a la espònsors i col·laboració de gent com la de: Infinit Emotions, la Secretaria General de l’Esport, Vértic, Temps d’Aventura de TV3, ISM... i també amb l’ajut del Grup Excursionista Gelade de l’Avenç d’Esplugues de Llobregat i del Club Excursionista de Gràcia de Barcelona.

30 d’agost del 2010

Xavi Arias