MANASLÚ

http://desnivel.com/expediciones/xavi-arias-me-voy-al-manaslu-con-lo-puesto
 

(

La crònica és llarga, però val la pena, doncs és la definitiva)

La crónica es larga, pero vale la pena, pues es la definitiva)

Os escribo desde mi casa, en pocos días he podido llegar, finalmente  Sechu ha sido evacuado en helicóptero, lo he acompañado y gracias a ello en un par de días he llegado a casa y he podido celebrar mi 40 aniversario y la vez tomar "aire" para la próxima aventura que empezaré este próximo sábado.

(Crònica via telèfon satèl·lit)                        

(Crónica vía teléfono satélite)

(Crònica via telèfon satèl·lit)

Crónica vía teléfono satélite)

(Crònica via telèfon satèl·lit)

“Hola a tothom,

(Crónica vía teléfono satélite)

 
Hola a todos,

Seguim treballant a la muntanya, ahir varem baixar del Camp 1 de 5.750 metres, en un intent d’arribar al Camp 2 de 6.800 metres, però un temporal de neu ens ho va impedir. Tan sols varem fer una nit als 5.750 metres. A dia d’avui sembla que la meteorologia ens dona una mica de marge i demà pujarem directament al Camp 2 per fer-hi una nit i així donar per finalitzada l’aclimatació. Si tot va com sembla, a primers d’octubre s’hauria de fer un intent de cim. Però com ja sabeu, tot això és ara per ara, suposicions...

Seguimos trabajando en la montaña, ayer bajamos del Campo 1 de 5.750 metros, en un intento de llegar al Campo 2 de 6.800 metros, pero un temporal de nieve nos lo impidió. Sólo hicimos una noche en los 5.750 metros. A día de hoy parece que la meteorología nos da un poco de margen y mañana subiremos directamente al Campo 2 para hacer una noche y así dar por finalizada la aclimatación. Si todo va como parece, a primeros de octubre se debería hacer un intento de cumbre. Pero como ya sabéis, todo esto es hoy por hoy, suposiciones ...

Després de quasi una setmana ha arribat el sol que tant desitjàvem, la predicció d’en Vitor, el nostre meteoròleg s’ha complert i finalment hem tingut sol. Bugada, dutxa..., tot el que en dies anteriors no hem pogut fer.

En un dia més pujarem al Camp 1 a 5.830 metres, per seguidament anar al Camp 2 de 6.800 metres a dormir i així acabar l’aclimatació de cara a l’ascensió. Tan sols haurem d’esperar una finestra, el més llarga possible, per intentar el cim.

Después de casi una semana ha llegado el sol que tanto deseábamos, la predicción de  Vitor, nuestro meteorólogo se ha cumplido y finalmente hemos tenido sol. Lavado de ropa, ducha ..., todo lo que en días anteriores no hemos podido hacer.

En un día más subiremos al Campo 1 a 5.830 metros, para seguidamente ir al Campo 2 de 6800 metros a dormir y así terminar la aclimatación de cara a la  ascensión. Tan sólo tendremos que esperar una ventana, lo más larga posible, para intentar la cima.

La puja, habitual benedicció realitzada als Camps Bases per demanar al  déus de la muntanya la seva protecció durant l’escalada, també ha estat passada per aigua. Ja portem més d’una setmana al Camp Base i tots els dies, com ja us he anat informant, o ens ha plogut o ens ha nevat. Sembla que en els propers dies es preveu una milloria, però a hores d’ara sembla que el monsó no ens vol deixar. Els dies es fan monòtons degut a la pluja i la neu, aprofitem per descansar i aclimatar. Ara mateix sóc dins la tenda, a punt d’anar a dormir, escrivint aquestes línees mentre escolto “The Wall”, disc i pel·lícula de referència, doncs és un dels meus grups de música preferits “Pink Floyd”. És una manera com una altra d’evitar sentir el soroll continuat de la pluja contra el sobre-sostre de la meva tenda i com que la nit serà llarga, tinc tot el temps del món per escoltar-lo.