Esperant una segona oportunitat

No ha pogut ser. En aquest primer intent a cim ens hem quedat quasi als 7.000 metres. El meu company Unai, no s’ha trobat prou bé, no he gosat deixar-lo sol i l’he acompanyat al Camp Base, el temps tampoc ajudat, en definitiva hem pres la decisió d’aprofitar una nova finestra de cara al 5, 6, 7 d’octubre ja confirmada. Tan sols s’ha fet el cim el dia 1 d’octubre degut al fort vent.

Sincerament, estic fotut, doncs perdre una oportunitat de cim com aquesta, no crec que es repeteixi en la vida, però la salut del company de cordada no té preu. Em sorprèn veure a alpinistes de diferents països que, degut a la “febre del cim” i a la poca paciència, han seguit cap amunt sense l’aclimatació necessària en veure a desenes d’alpinistes en direcció al cim.   

Descansarem un parell de dies per recuperar i, hi tornarem, pel que sembla la finestra és perfecta, amb molt sol i poc vent. Espero que aquesta sigui la definitiva perquè la temporada no s’allarga mai més de la primera setmana d’octubre.

Qui sap, pot ser aquest cop tanquem un petit cercle, podria ser que aquest cim el féssim el 6 d’octubre quan el meu primer 8.000 va ser també un 6 d’octubre. Si fos així, tindria sis 8.000 a la butxaca. En definitiva 666, el número del diable, diuen que l’Himàlaia a vegades pot ser un infern, bé en tot cas si el trobo el saludaré de la vostra part, no serà tant dolent, oi?!!!

1 d’octubre del 2010

Xavi Arias