NUN

Crònica resum

Amics i amigues que heu anat seguint la nostra ascensió al Nun, ja som al camp base dutxats, afaitats, hidratats, descansats i nodrits.  I ara creiem que és un bon moment per a explicar-vos com a anat tot plegat. Fins ara només hem fet relats parcials i no hem volgut entrar en massa detalls per a no espantar ningú, especialment les famílies.

Últimes notícies rebudes pels expedicionaris, via telefònica, des del Camp Base del Nun.

El Dissabte 7 d’agost tots els membres de l’expedició van sortir del Camp 3 i van aconseguir de fer el Cim del Nun de 7.135 metres. Degut a la durada de la jornada i a la complicació d’aquest últim tram, després de fer el cim, es van quedar a dormir directament al Camp 3. Ahir, diumenge a la tarda, ja es trobaven tots al Camp Base, contents, satisfets i amb moltes ganes de celebrar aquest cim tant merescut. Gran part del dia d’avui, l’han dedicat a recollir el Camp Base i preparar tot el material per demà dimarts, començar a fer el camí de tornada cap a casa.

Des d’aquí, volem felicitar a tots els expedicionaris i desitjar-los un bon retorn a casa.    

Aquesta tarda hem rebut notícies dels expedicionaris via telefònica.

Es troben tots els integrants en bon estat i animats al Camp 2 de 5.800 metres. En aquests propers dies treballaran per equipar el camí a Camp 3 i muntar-lo. Sobretot si les condicions meteorològiques ho permeten, tenen previst, si tot va bé, a finals d’aquesta setmana fer l’atac a cim.

Camp 2 del Nun, 5.800m., dilluns 2 d’agost del 2010

Tal com us havíem anunciat, el dimecres vam tornar a pujar al camp 1 amb més material i menjar per poder passar a equipar el camp 2. La situació meteorològica però, tal com també us havíem comentat, està força complicada i ens vam veure forçats a retornar al camp base. El vent i neu la neu convertien el plató on tenim muntades les tendes al camp 1 en una mena de planeta glaciar, on res té forma ni volum, on no hi ha referències ni distàncies i d'on, el més raonable, era marxar.

Ahir va ser, sense cap mena de dubte, la jornada més dura des que vàrem sortir de casa. A les 6 del matí vam sortir del camp base per muntar el camp 1. Si bé inicialment pensàvem que el plató de gel on havíem d'instal·lar-lo es trobava a una alçada de 5.200m, finalment el lloc adequat per a muntar-lo era a 5.495m. Per tant ens va tocar fer un desnivell de gairebé 900m. que, a aquella alçada, requereix una gran esforç.

Ja han passat 3 dies -aquí el temps passa més de pressa del que pot semblar- i hem pujat uns 800m més amunt. Ara som al Camp Base després de dues jornades d'ascens i d'instal·lació. Pels novells en el tema això ha estat molt millor del que ens podíem esperar. Ens hem pogut dutxar (amb potets d'aigua calenta), tenim espais tancats habilitats com dutxa, vàter, menjador, cuina i una tenda-dormitori per a cadascú. Tenim musiqueta, hem esmorzat ous ferrats i pernil ibèric, i hem pogut fer bugada. Amb la gent d'Infinit Emotions, fer alpinisme és tot un luxe!

Ja som a punt de començar l'aventura. Després dels dos dies que ens han calgut per recórrer, en tot terreny, els 300km que ens separen de l'aeroport més proper, a la ciutat de Leh, som als peus del nostre objectiu. Tangol és el darrer reducte habitat i accessible per carretera, i un petit refugi de muntanya ens donarà aixopluc per passar la darrera nit abans de començar a caminar

.

Avui hem agafat consciència de l'impacte que tenen les decisions que prenem en el que anomenem primer món. L'octubre de 2008 quatre muntanyencs vam prendre la decisió d'intentar un objectiu, per a nosaltres, realment ambiciós: fer un 7.000. I vam decidir triar, per diferents raons el Nun, de 7.135m. Es tracta d'un cim situat a la regió del nord de la Índia que ells n'anomenen Jammu & Kashmir. Vam parlar amb el Xavi Arias i aquí ens teniu a tots cinc.