L’ESCARABAT D'ELISABETH HAWLEY

 Bé,amics i amigues ja hi tornem a ser, una vegada més sóc a Katmandú, aquest cop per escalar el Manaslú una muntanya de 8.163 metres. El fet és que només arribar a començat el ritual de cada expedició, la recollida a l’aeroport per part de l’agència que ens organitza tota la logística de l’expedició, instal·lació a l’hotel, i com no, una de les primeres reunions entre les moltes a fer, agència, ministeri..., aquesta amb un dels referents de l’Himàlaia, Elisabeth Hawley, periodista instal·lada al Nepal des de fa quasi una cinquantena d’anys i que es dedica a fer el seguiment veraç de totes les expedicions que es fan a totes les muntanyes de més de 8.000 metres. Sembla que per ella el temps no hagi passat, encara porta el seu primer cotxe al Nepal, un escarabat blau del 1964 amb un estat impecable, net, sense cap ratllada, sembla sortit de fàbrica.

És una dona amb una vitalitat extraordinària, molt exigent en la seva feina, vol les dades exactes, riallera, amb un anglès d’amèrica a vegades difícil d’entendre i tota ella molt petitona, de la talla de la gent del Nepal, això ho ha de fer la seva edat: 82 anys, això sí, molt ben portats. Xerrem de com anirà l’expedició, m’explica que al Camp Base del Manaslú hi haurà quinze expedicions més, durant una bona estona em fa cinc cèntims de com veu el món de les expedicions a l’Himàlaia i de les últimes polèmiques aparegudes actualment, doncs ella és qui finalment certifica si un o una alpinista ha arribat al cim d’una muntanya.

Finalitzada la reunió, acompanyo a l’ Elisabeth Hawley al cotxe, marxa acompanyada del seu xofer i tot seguit no em queda més que pensar en pujar a l’habitació, obrir el petate i instal·lar-me al que durant un mes serà casa nostra: Katmandú, Nepal, Himàlaia.  

31 d’agost del 2010

Xavi Arias