ARA SI QUE VA DE DEBÒ

8 d’abril del 2010

De camí al Camp Base de l’Annapurna

         
Salut a totes i tots, estem a dos dies de camí del Camp Base de l’Annapurna, contents i amb moltes ganes d’arribar-hi, es clar. Fent aquest meravellós trekking m’ha vingut al cap molts records d’anys passats a l’Himàlaia. Primer de tot, hem vist el nostre objectiu, l’Annapurna de 8.091m, una muntanya que ja vaig intentar en l’any 2000, de la mà d’en Josep A.Pujante com a cap d’expedició i que malauradament no varem poder ascendir degut a les males condicions de la muntanya i al mal temps. Per altra banda, la següent muntanya que es deixava veure a l’horitzó era el Dhaulaguiri de 8.167m, el 14 de maig del 2004, a les 14h arribava al cim del meu segon vuit mil amb el meu company, en Víctor Herrera, l’altre company en Damian Redmond no hi va poder arribar però com si ho hagués fet, doncs gràcies a ell varem poder arribar al Camp 3 tot tornant de cim després de vàries hores de no trobar el bon camí. Aquesta expedició al Dhaulaguiri anava de la mà d’en Joaquim Molins, que va organitzar l’expedició amb un grup d’argentins i catalans.

Com ja us he comentat, anem fent aquest trekking amb els metges d’en Carlos Pauner, en Jose Ramon Morandeira i la MªAntonia Nerin.

Després de cada etapa anem a estirar les cames pels voltants i de pas, aprofitem per escalfar-nos una mica i entrar en calor, comença a fer “rasca”...

Així doncs, ara si que va de debò i en uns dos dies estarem sota de la primera muntanya de vuit mil metres conquistada per l’home: l’Annapurna.

A reveure companyes i companys,

Xavi Arias