Blogs


6a. Crònica

Aquesta tarda hem rebut notícies dels expedicionaris via telefònica.

Es troben tots els integrants en bon estat i animats al Camp 2 de 5.800 metres. En aquests propers dies treballaran per equipar el camí a Camp 3 i muntar-lo. Sobretot si les condicions meteorològiques ho permeten, tenen previst, si tot va bé, a finals d’aquesta setmana fer l’atac a cim.

 

Camp 2 del Nun, 5.800m., dilluns 2 d’agost del 2010

5a. Crònica

Tal com us havíem anunciat, el dimecres vam tornar a pujar al camp 1 amb més material i menjar per poder passar a equipar el camp 2. La situació meteorològica però, tal com també us havíem comentat, està força complicada i ens vam veure forçats a retornar al camp base. El vent i neu la neu convertien el plató on tenim muntades les tendes al camp 1 en una mena de planeta glaciar, on res té forma ni volum, on no hi ha referències ni distàncies i d'on, el més raonable, era marxar.

 

                              

4a.Crònica

Ahir va ser, sense cap mena de dubte, la jornada més dura des que vàrem sortir de casa. A les 6 del matí vam sortir del camp base per muntar el camp 1. Si bé inicialment pensàvem que el plató de gel on havíem d'instal·lar-lo es trobava a una alçada de 5.200m, finalment el lloc adequat per a muntar-lo era a 5.495m. Per tant ens va tocar fer un desnivell de gairebé 900m. que, a aquella alçada, requereix una gran esforç.

 

3a.Crònica

Ja han passat 3 dies -aquí el temps passa més de pressa del que pot semblar- i hem pujat uns 800m més amunt. Ara som al Camp Base després de dues jornades d'ascens i d'instal·lació. Pels novells en el tema això ha estat molt millor del que ens podíem esperar. Ens hem pogut dutxar (amb potets d'aigua calenta), tenim espais tancats habilitats com dutxa, vàter, menjador, cuina i una tenda-dormitori per a cadascú. Tenim musiqueta, hem esmorzat ous ferrats i pernil ibèric, i hem pogut fer bugada. Amb la gent d'Infinit Emotions, fer alpinisme és tot un luxe!

 

2a. Crònica

Ja som a punt de començar l'aventura. Després dels dos dies que ens han calgut per recórrer, en tot terreny, els 300km que ens separen de l'aeroport més proper, a la ciutat de Leh, som als peus del nostre objectiu. Tangol és el darrer reducte habitat i accessible per carretera, i un petit refugi de muntanya ens donarà aixopluc per passar la darrera nit abans de començar a caminar

 

.

 

Avui hem agafat consciència de l'impacte que tenen les decisions que prenem en el que anomenem primer món. L'octubre de 2008 quatre muntanyencs vam prendre la decisió d'intentar un objectiu, per a nosaltres, realment ambiciós: fer un 7.000. I vam decidir triar, per diferents raons el Nun, de 7.135m. Es tracta d'un cim situat a la regió del nord de la Índia que ells n'anomenen Jammu & Kashmir. Vam parlar amb el Xavi Arias i aquí ens teniu a tots cinc.

ANNAPURNA, PUNT I SEGUIT.

24 d’abril del 2010

Katmandú


 

... SEGUIMOS ESPERANDO, Y BUENA DIADA DE SANT JORDI

22 de abril de 2010
Campo Base del Annapurna

Ya son cinco días de espera en el CB, en mi caso recuperándome de las contusiones de la avalancha de Campo 3. Todavía estoy dolorido, pero por suerte, mucho más animado gracias a todo vuestro apoyo, amigos y amigas, familia y sobre todo el de mi compañero, Lluís Ràfols. Cada día los doctores del hospital improvisado en el CB (con el apoyo del Gobierno de Aragón), me miran y me dan su opinión, en estos momentos creen que podría tener fisuradas dos costillas en la inserción costovertebral de la parte derecha. Ojalá en cada expedición pudiera tener un servicio como este, tanto para mí, como por los demás compañeros y compañeras y sherpas. Espero estar a punto en unos días más, eso si, no al cien por cien pero si con la suficiente fuerza para intentar llegar a la cima. Recuerdo hace un par de años, la bajada de la cumbre del Everest con ese dolor en el tobillo (unos días antes había sufrido una torcedura en el pie), al llegar a Katmandú me diagnosticaron una fisura en la tibia inserción con el peroné. Es por eso que no tengo miedo del dolor, si no, de que la lesión no me deje progresar hasta la cima.

...SEGUIM ESPERANT, I BONA DIADA DE SANT JORDI

22 d'Abril de 2010
Camp Base de l'Annapurna

 

Ja son cinc dies d’espera al C.B, en el meu cas recuperant-me de les contusions de l’allau de Camp 3. Encara estic dolorit, però per sort, molt més animat gràcies a tot el vostre suport, amics i amigues, família i sobretot el del meu company, en Lluís Ràfols. Cada dia els doctors de l’hospital improvisat al C.B (amb el suport del govern d’Aragó), em miren i em donen la seva opinió, a hores d’ara creuen que podria tenir fisurades dos costelles en l’inserció  costovertebral de la part dreta. Tant debò a cada expedició pogués tenir un servei com aquest, tant per a mi, com pels altres companys i companyes i xerpes. Espero estar a punt en uns quants dies més, això si, no al cent per cent però si amb la suficient força per intentar arribar al cim. Recordo fa un parell d’anys, la baixada del cim de l’Everest amb aquell dolor al turmell (uns dies abans havia patit una torçada al peu), en arribar a Katmandú em van diagnosticar una fisura a la tíbia inserció amb el peroné. És per això que no tinc por del dolor, si no, de que la lesió no em deixi progressar fins al cim.

NO SEMPRE L’HIMÀLAIA ÉS FANTÀSTIC, A VEGADES ET PREGUNTES, QUÈ HI FAIG AQUÍ?

17 d’abril del 2010

Camp Base de l’Annapurna

 


 Ja tornem a ser al C.B amb la feina feta. Les coses però, no han sortit com esperàvem.

"... Y DE SEGUNDO, BACALAO A LA VIZCAÍNA"

14 de abril de 2010
Campo Base del Annapurna

Hola amigos y amigas, os escribo desde el C.B. Estos últimos días ha estado nevando, pero hoy el tiempo ha sido bueno y no ha caído ni un copo de nieve, mañana salimos en dirección al Campo 2, para el día siguiente Viernes ir a Campo 3 y dormir. Saldremos  Luis y un servidor, acompañados de los amigos del CB, permitidme que os los presente. Una cordada es la de Carlos Pauner y Javier Pérez, la otra en Juanito Oiarzabal y Tolo Calafat. Durante estos días hemos descansado, hemos ordenado el material y lo que es más importante, hemos disfrutado de las habilidades culinarias de Juanito, hoy mismo nos ha deleitado con un "bacalao a la vizcaína" que es una de sus especialidades. A veces los alpinistas volvemos delgados y desgastados de las expediciones, pero esta vez, no podremos decir que sea por no comer.
Formamos un equipo con bastante experiencia, todos juntos sumamos más de cuarenta ascensiones a montañas de 8.000m, pero no me olvidar que en Juanito lleva veintitrés tres solo, es la persona que tiene más de toda la tierra . Bueno, espero que la experiencia de todos, haga que esta vez todo salga tal y como pasado en las últimas expediciones.

“...I DE SEGON, BACALLÀ A LA VIZCAíNA”

14 d’abril del 2010

Camp Base de l’Annapurna

 

YA TENEMOS EL CAMPO INSTALADO Y EQUIPADO

12 de abril 2010
Campo Base del Annapurna

JA TENIM EL CAMP INSTAL·LAT I EQUIPAT

12 d’abril 2010

Camp Base de l’Annapurna

 

 

Salutacions a tothom, és 12 d’abril, fa tres dies que hem arribat al C.B a 4.200m i ja hem començat a fer feina, tenim el Camp 2 a 5.500m instal·lat i equipat, en espera de montar el Camp 3 per anar-hi a dormir.

YA ESTAMOS EN EL CAMPO BASE

9 de abril de 2010
Campo Base del Annapurna

Buenas a todas y todos,
Os escribo desde el Campo Base del Annapurna a 4200 metros, después de tres días de aproximación desde Lete a 2.500 metros. En este Campo Base, ya se encuentran todas las expediciones de la temporada, entre ellas, las dos más grandes, la de la coreana Miss Oh y la del "Filo de lo Imposible" con Edurne a la cabeza. Dos mujeres que están al final de la carrera para ascender a las catorce montañas de más de 8.000 metros que hay en la tierra. Esta temporada, una de ellas será la primera mujer de la historia en conseguirlo.

 

JA SOM AL CAMP BASE

9 d’abril del 2010

Camp Base de l’Annapurna

 

Bones a totes i tots,

Us escric des del Camp Base de l’Annapurna a 4.200 metres, després de tres dies d’aproximació des de Lete a 2.500 metres. En aquest Camp Base, ja s’hi troben totes les expedicions de la temporada, entre elles, les dos més grans, la de la coreana Miss Oh i la del “Filo de lo Imposible” amb l’Edurne al capdavant. Dues dones que estan al final de la carrera per ascendir a les catorze muntanyes de més de 8.000 metres que hi ha a la terra. Aquesta temporada, una d’elles serà la primera dona de la història en aconseguir-ho.

AHORA SÍ QUE VA EN SERIO

8 de abril de 2010
De camino al Campo Base del Annapurna
     

ARA SI QUE VA DE DEBÒ

8 d’abril del 2010

De camí al Camp Base de l’Annapurna

  

RECUERDOS DESDE MI MARAVILLOSO "AGUJERO"

4 de abril de 2010
Katmandú

infinitemotions.cat

infinitemotions

 

TAMBIÉN EN

Idiomas

Navegación

PATROCINADORES

Infinitemotions

 

 

COLABORAN



 

Recent comments